http://cibernous.com/autores/hobbes/teoria/biografia.html
http://cibernous.com/autores/rousseau/teoria/biografia.html
miércoles, 23 de marzo de 2011
Vídeos relacionats amb expressions Antropologia
http://www.youtube.com/watch?v=qROJPbNeaTo
http://www.youtube.com/watch?v=Fjxf9BZuRc8&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Fjxf9BZuRc8&feature=related
jueves, 10 de marzo de 2011
Text Aristòtil 1r. Batxillerat A
Text 1 - Aristòtil
Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és un ni el mateix per a tots. Per exemple, si des és molt i dos és poc, respecte a la cosa es pren el sis com a terme mitjà, perquè supera i és superat en una quantitat igual; ara bé, això és el terme mitjà segons la mitjana aritmètica. Quant a nosaltres, però, no s'ha de prendre així, perquè si per a algú és molt menjar deu lliures però poc menjar-ne dues, l'entrenador no li ordenarà sis lliures perquè també això és, per a qui ho ha de prendre, molt o poc: és poc per a Miló, però molt per al gimnasta novell. De manera semblant passa en la cursa i en la lluita. Així doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i el tria, però no el terme mitjà de la cosa sinó el relatiu a nosaltres. Si tot el coneixement és així com realitat és la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (d'aquí que s'acostumi a dir que, a les obres ben fetes, ni els podem treure ni afegir res, atès que tant l'excés com el defecte destrueixen el é, però que el terme mitjà el conserva, i que el bons artesans -com diem- treballen amb la mirada vers ell); i si, d'altra banda, la virtut és més exacta i excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà.
Aritòtil, Ètica a Nicòmac, II
1.De que parla el text? Quines són les idees principals i com es relacionen entre elles?
2.Què entén Aristòtil per «terme mitjà respecte a nosaltres»?
3.A què es refereix quan diu «en es accions hi ha escés, defecte i terme mitjà»?
4.Et sembla que, pel que fa a la virtut s'hauria d'aplicar la mitjana aritmètica? Per què?
5.Creus que ser feliç és el fi darrer dels éssers humans? Aquesta felicitat es pot aconseguir amb l'exercici de la capacitat racional? Argumenta la teva resposta.
Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és un ni el mateix per a tots. Per exemple, si des és molt i dos és poc, respecte a la cosa es pren el sis com a terme mitjà, perquè supera i és superat en una quantitat igual; ara bé, això és el terme mitjà segons la mitjana aritmètica. Quant a nosaltres, però, no s'ha de prendre així, perquè si per a algú és molt menjar deu lliures però poc menjar-ne dues, l'entrenador no li ordenarà sis lliures perquè també això és, per a qui ho ha de prendre, molt o poc: és poc per a Miló, però molt per al gimnasta novell. De manera semblant passa en la cursa i en la lluita. Així doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i el tria, però no el terme mitjà de la cosa sinó el relatiu a nosaltres. Si tot el coneixement és així com realitat és la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (d'aquí que s'acostumi a dir que, a les obres ben fetes, ni els podem treure ni afegir res, atès que tant l'excés com el defecte destrueixen el é, però que el terme mitjà el conserva, i que el bons artesans -com diem- treballen amb la mirada vers ell); i si, d'altra banda, la virtut és més exacta i excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà.
Aritòtil, Ètica a Nicòmac, II
1.De que parla el text? Quines són les idees principals i com es relacionen entre elles?
2.Què entén Aristòtil per «terme mitjà respecte a nosaltres»?
3.A què es refereix quan diu «en es accions hi ha escés, defecte i terme mitjà»?
4.Et sembla que, pel que fa a la virtut s'hauria d'aplicar la mitjana aritmètica? Per què?
5.Creus que ser feliç és el fi darrer dels éssers humans? Aquesta felicitat es pot aconseguir amb l'exercici de la capacitat racional? Argumenta la teva resposta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
