Segon text Filosofia i ciutadania

Segon text per fer del tema 1 on ens estem plantenjant què és la filosofia i quina és la seva utilitat.

EI valor de la filosofia
De fet, el valor de la filosofia es troba en la seva incertesa. L'home que no té cap matís de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals del seu temps i del seu país, i de les que s'han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment de la seva raó. Des del moment en què comencem a filosofar, trobem [...] que fins els objectes més ordinaris plantegen problemes als quals només podem donar respostes incompletes. La filosofia, encara que incapaç de dir-nos amb certesa quina és la vertadera resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre el que són les coses, augmenta en força grau el nostre coneixement del que pot ser; refusa el dogmatisme dels que no s'han introduït mai a la regió del dubte alliberador. [...] Per resumir la nostra anàlisi sobre el valor de la filosofia: la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, en general, cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel valor dels mateixos problemes; perquè aquests problemes amplien la nostra concepció de les coses que són possibles, enriqueixen la nostra imaginació intel·lectual i disminueixen, minven la seguretat dogmàtica que tanca l'esperit a la investigació; però, sobretot, perquè per a la grandesa de l'univers que la filosofia contempla, l'esperit també es fa gran i arriba a ser capaç de la unió amb l'univers que constitueix el seu bé suprem.

B. Russell, Els problemes de la filosofia

 

Diversitat feina 4t. ESO

Aquí teniu el primer enllaç que vos trobareu en aquest curs.
http://www.diariodemallorca.es/opinion/2009/08/26/son-gotleu-ahora/497271.html
Recordeu el que heu de fer: copiar l'adreça i aferrar-la a la barra de direccions.
Bona sort

Primer text Filosofia i ciutadania

Karl R. Popper: la filosofia com a actitud critica
D’on procedeix aquest filosofar, aquesta actitud crítica, és quelcom que, naturalment, no sabem amb seguretat. Però segons sembla és quelcom molt escàs, i així pot, fent abstracció d’altres valors, reivindicar el valor del més extraordinari. Pel que sabem procedeix de Grècia i la va inventar Tales de Milet, el fundador de l’Escola Jònica de filosofia natural. S’havia de conservar i difondre la doctrina del fundador de l’escola. Si un membre de l’escola pretén modificar la doctrina és expulsat com a heretge, i l’escola es divideix. Per tant, les escoles es multipliquen generalment per mitjà de divisions. Però clar està, la doctrina tradicional de l’escola ha d’adaptar-se de vegades a noves circumstàncies exteriors, per exemple, a coneixements de nova adquisició, que esdevindran bé comú. En semblants casos s’introdueix la rectificació de la doctrina oficial de l’escola gairebé sempre d’una forma vetllada, per mitjà d’una nova interpretació de l’antiga doctrina, de forma que es pugui dir després que en realitat no ha canviat res; se li atribueix la nova doctrina modificada (ja que ningú vol admetre que es va canviar) al mestre, al fundador de l’escola. «El mestre mateix ho ha dit», sentim nombroses vegades a l’Escola Pitagòrica.
Per aquesta raó, és generalment impossible o almenys enormement difícil, reconstruir la història de les idees d’una escola semblant. Perquè forma part essencial d’aquest mètode el que totes les idees se li atribueixin al fundador. Pel que sé jo, la tradició de l’Escola Jònica de Tales és l’única que s’aparta d’aquest rígid esquema. I ella és la que amb el temps es va constituir en tradició de la filosofia grega i la que, després de la recuperació d’aquesta filosofia en el Renaixement, es va convertir finalment en tradició de la ciència europea.
Intentem representar-nos per un moment el que significa trencar amb la tradició dogmàtica d’una doctrina d’escola pura i col•locar al seu lloc la tradició de la discussió crítica, de la multiplicitat de doctrines, del pluralisme, de les diferents doctrines competitives, totes aquestes doctrines que pretenen aproximar-se a una veritat. Que va ser Tales qui va donar aquest pas que marca una època, ho inferim del fet que només a l’Escola Jònica, entre totes les altres escoles, els deixebles intentaven millorar obertament les doctrines del mestre. Això només és comprensible si ens imaginem que Tales deia als seus deixebles: «Aquesta és la meva doctrina, Així considero jo l’afer. Intenteu millorar-ho».
Amb això Tales va crear una nova tradició -per així dir, una tradició de dos nivells. En primer lloc, la seva pròpia doctrina la va transmetre la tradició d’escola i també les doctrines divergents de cada nova generació de deixebles; en segon lloc, es va conservar la tradició que un ha de criticar el seu mestre i intentar fer-ho millor. Per consegüent, en aquesta escola es considera com un èxit la modificació, la superació de la doctrina; i un canvi semblant es reté esmentant al qui ho va introduir. Amb això, es torna possible per primera vegada una vertadera història de les idees. Aquesta tradició de dos nivells, que acabo de descriure aquí, és la de la nostra ciència moderna. És un dels elements més importants del nostre món occidental. Pel que i sé, es va inventar una sola vegada. Es va perdre al cap d’uns dos-cents o tres-cents anys, però es va redescobrir després d’un mil•lenni i mig, després, en el Renaixement essencialment gràcies a Galileu Galilei.
__________________________________________________
La responsabilidad de vivir. Escritos sobre política, historia y conocimiento, Paidós, Barcelona 1995, p. 141-142.