Metafísica II Entrades

http://www.eduardpunset.es/419/charlas-con/el-cerebro-teatro-de-las-emociones

http://www.eduardpunset.es/412/charlas-con/la-complejidad-de-la-mente-segn-oliver-sacks

Enllaços metafísica feina 1

1. Identificació del tema del text.
2. Resum dels arguments que s'exposen a cada text i diferenciació entre arguments principals i arguments derivats.
3. Exemplificacions diverses (també aplicar exemplificacions pròpies a més de les del text).
4. Comparació dels texts (1 i 2 entre ells i tots els altres entre ells).
5. Relació de cada text amb la teoria estudiada durant el tema de metafísica (de quina pregunta es tracta, quina resposta concreta es pareixeria més, breu explicació d'aquesta resposta, etc.)
6. Valoració personal argumentada (amb quina argumentació et quedaries i per què).

Enllaços metafísica

1. http://www.webdianoia.com/helenismo/epicuro_text.htm. Carta a Meneceu.
2.http://www.webdianoia.com/contemporanea/sartre/textos/sartre_text_libertad.htm

3.http://www.webdianoia.com/medieval/aquinate/textos/aquino_vias.htm.
4.http://www.epdlp.com/texto.php?id2=507
5.http://www.webdianoia.com/contemporanea/marx/textos/marx_text_tesis.htm
6.http://www.lainsignia.org/2003/diciembre/cul_052.htm

Primers enllaços de la feina de metafísica. En següents entrades la feina a fer i més enllaços més complicats ...

Diàleg argumentatiu

Diàleg argumentatiu
Diàleg argumentatiu

Per petició popular comença la feina del segon trimestre: s'ha de fer un diàleg bastant-se en les recomanacions del diàleg argumentatiu. A aquest diàleg hi hauran com a mínim tres personatges (un d'ells un personatge moderador del diàleg) i tindrà una extensió curta (unes tres pàgines mínimes). A més, òbviament, no trobarem cap fal·làcia ...

Temes possibles:

1. La situació política actual (mundial, estatal, local ...).
2. La situació educativa actual (problemes, solucions, discusions possibles tant a nivell més local i concret com a nivell més general).
3. El botellot i la juventut actual. Aquest tema es pot complementar amb altres derivats dels valors i de les idees del jovent actual en relació a altres èpoques.
4. El món de l'esport actualment: podeu enfocar-ho amb diverses possibilitats: dopatge, esports minoritaris i majoritaris, reconeixement social dels esportistes, el paper del futbol avui en dia, el futbol i el món de l'economia, etc.
5. Les tradicions i la societat actual. També diverses possibilitats: tradicions que es posen en qüestió avui en dia, pervivència de les tradicions davant de noves tradicions, la importació de noves tradicions (Halloween, etc.).


Òbviament, els treballs són individuals i tenim de temps fins dia 27 de gener per poder entregar-lo (data límit, també està clar que pot ser abans ...)

Feina futura

http://www.xtec.cat/~asarsane/filoantropologia/questions.htm

http://www.xtec.cat/~asarsane/filoantropologia/dawkins.htm

http://www.xtec.cat/~asarsane/filoantropologia/nohumans.htm

Feina extra texts 1 i 2

Fer la mateixa feina que heu de fer als altres texts i contestar les preguntes següents en relació al text d'en Kuhn:
1. Quina és la visió de la història que es tenia per part dels científics? Quina s'hauria de tenir segons l'autor?
2. Quina és la concepció de la ciència més habitual? Explica-la.
3. Una concepció antiga com, per exemple, la dinàmica aristotèlica, és superstició o ciència? Per què?
4. En què consisteix la revolució historiogràfica a l'estudi de la ciència segons l'autor?
5. Què és la ciència normal? És útil o no? Per què? Es podria fer ciència sense seguir les directrius de l'anomenada ciència normal?
6. Què és una revolució científica? Posa exemples concrets. Quines són les conseqüències d'una revolució científica? Explica-les.
7. Què passa quan es produeix un descobriment inesperat? Tothom l'accepta? Per què?
8. Quina és la valoració de l'autor sobre el paper de la història de la ciència?

Feina extra

http://uncursodefilosofia.blogspot.com/2007/03/karl-popper-texto-el-conocimiento-de-la.html
http://www.esnips.com/doc/1d830fd6-52b7-48e7-8960-055c98d06d02/Kuhn,Thomas--La-Estructura-de-las-Revoluciones-Cient�ficas(pàgines 20 a 32, introducció)


http://www.webdianoia.com/moderna/descartes/textos/desc_medi_1.htm
http://www.webdianoia.com/moderna/hume/textos/hume_causalidad.htm

http://www2.udec.cl/~meskuche/ocio/textos/filosof%EDa/Sexto%20Emp.htm
http://apuntesdefilosofa.blogspot.com/2008/11/el-perspectivismo-de-ortega.html


Feina en conjunt: cada parell de texts s'haurà de comparar entre ells (la resta de la feina en concret ja serà explicada a una altra entrada posterior)

Feina Estètica 1r. Batxillerat 2010

Aquí teniu el que heu de fer. Per qualsevol dubte m'ho consulteu en horari d'oficina:
Cada un de vosaltres té una obra d'art (pintura,escultura, arquitectura o fotografia) del segle XX o XXI (recordeu que varem comentar que és l'inici del gran canvi en el món de l'art). Partint de l’obra d’art que vos ha tocat heu de fer la feina següent:

a)Què és un corrent artístic?
b)Identificar a quin corrent artístic pertany l'obra d'art.
c)Segons el corrent artístic al que pertany l’obra d’art:
Quina és la seva visió sobre el paper de l’art a la societat? (quina funció ha de tenir l'art?)
Quin hauria de ser el paper de l’artista? (què fa l'artista a la societat?)
Quina relació existeix entre artista i creació artística? (com es crea l'obra d'art?)
Quin és el paper de l’espectador en l’obra de l’art? (participativa, inexistent, etc.)
Quin és el paper del mercat o de les institucions (museus, etc.) a l’art? (l'art es fa per vendre-lo?, els museus són útils o no?, etc.)
A més d’un resum dels principals representants i de les principals característiques del corrent.

d)Una vegada fet aquest informe i ja en contret sobre l’obra representativa d’aquest estil que t’ha tocat has d’efectuar una crítica artística. Per poder desenvolupar una crítica d’art hem de centrar-nos en un doble aspecte:
Intern. Fixant-nos pròpiament en les característiques de l’objecte artístic. S’ha de fer a un doble nivell.
1.Formal: anàlisi i estudi del tema o contingut (quin és el tema de l'obra i com es tracta)
2.Material: aspectes tècnics, recursos, estructura (tècniques utilitzades, materials utilitzats, etc.)

Extern. Relacionant l’obra amb aspectes contextuals més amplis, com ara: Autor. Època, tradició, actualitat, originalitat i repercussions (qui ha fet l'obra, un poc de la seva vida, quines varen ser les seves influències, quines varen ser les reaccions a la seva obra en general, quina influència posterior ha exercit en el món de l'art, com es veuen avui en dia les seves obres, etc).

Tots aquests aspectes hauran d’estar argumentats i justificats coherentment.

c) Finalment, heu d’efectuar una crítica personal raonada de l’obra en qüestió (m'ha agradat o no, per què ho ha fet, m'ha impactat o no, per què ho ha fet, etc.)

Prova extraordinària 4t. ESO IMPORTANT

Què s'ha d'estudiar?
Els temes que no hem vist no surten a la prova extraordinària: 6 i 7.
Les pàgines que hem llevat de cada tema no surten a la prova extraordinària (revisar cadascú el seu llibre)
Algunes coses que no surten (i que si que hem vist al llarg del curs): pàgines 16 i 17, 36 i 37, 46 i 48, 70, 148, 149, 160 i 167 (2 pàgines menys per tema).
Recordar que els power points si surten a la prova extraordinària, excepte Teories Ètiques (I i III)i MGF.

Feina Filosofia i ciutadania extraordinària II

http://rs433.rapidshare.com/files/182539795/Eco__Umberto___Martini__Carlo_Maria_-_En_que_creen_los_que_no_creen.rtf. Igual que varem fer en el primer trimestre: discusió metafísica sobre l'existència de Déu. Llegir pàgines 1 a 8 (primera part de la discusió) i de la 26 fins al final. Resum dels arguments principals (a favor i en contra de l'existència de Déu, de l'ètica, de la moral, etc.)

Feina I Filosofia i ciutadania

http://www.ejournal.unam.mx/rms/2005-1/RMS005000109.pdf. Lectura, resum de les idees principals de la ressenya i comparació del que es comenta amb el capítol (ja fet en un treball anterior i ja llegit) del llibre Colapaso (Haití i República Dominicana: dos camins ...).

La situació de la dona al món

http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1266. Veure el programa (un altre reportatge de 30 minuts), explicar el seu contingut, dona la teva opinió raonada i relacionar-ho amb el tema 9 del llibre de text i les diverses explicacions a classe sobre la situació de la dona al món.

La situació econòmica actual

http://www.attacmallorca.es/2010/04/09/sobra-dinero-para-dar-una-renta-personal-de-por-vida-a-cada-ciudadano-del-mundo/. Llegir el document, fer un resum de les seves idees, donar la teva opinió sobre el tema i relacionar-lo amb el que hem vist al tema 8 a classe.

Drets humans

http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp. Veure el programa 30 minuts i fer la feina indicada (resum idees i relacionar amb el tema dels drets humans i altres que haguessim vist a classe)

Llibertat d'opinió

http://historiasdehispania.blogspot.com/2006/10/las-increbles-historias-de-la-censura.html. Llibertat d'opinió.

Israel - Palestina

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Israel-Gaza/alto/desinformacion/elpepuopi/20100608elpepiopi_11/Tes. Article 1.
http://www.elpais.com/articulo/internacional/muertos/ataque/Israel/flotilla/ayuda/humanitaria/Gaza/elpepuint/20100531elpepuint_3/Tes. Article 2.

Sudàfrica 30 minuts

http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1755. Programa de televisió 30 minuts.

Genocidis

http://esiweb1a.esi.tsai.es/observatorio/dossierCompleto_c.htm?num_dossier=33. Llegeix l'informe, fes un breu resum del que comenta i cerca informació sobre el tema (la Fundació S'Olivar, per exemple, tracta aquest tema).

Blade Runner un altre link (m'han dit que millor)

http://www.megaupload.com/?d=LOM1769R

Un clàssic musical

http://www.youtube.com/watch?v=zQFuNHCMF2Y&feature=related

Feina Ètiques formals

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/28/internacional/1259432736.html. Fer un resum de la notícia i contestar a aquestes qüestions: totes les decisions que es prenen en conjunt són correctes?, per què?; com seria un procediment correcte per prendre decisions?; i si la decisió de la majoria va en contra del que nosaltres creiem que és correcte, què hem de fer? Posa exemples concrets.

Feina Blade Runner 1r. Batxillerat B

Fer la mateixa feina que 1r. de Batxillerat C.

Llibertat d'opinió II

http://www.megavideo.com/?s=seriesyonkis&v=MEVEQ1VY&confirmed=1. Mirar el capítol i relacionar-lo amb el tema de la llibertat d'opinió.

Llibertat d'opinió

Aquí teniu l'enllaç http://www.es.amnesty.org/temas/libertad-de-expresion/situacion-en-el-mundo/

Feina Ètiques materials

Primer enllaç: llegir i resum. http://www.elpais.com/articulo/portada/reino/quiso/medir/felicidad/elpepusoceps/20091129elpepspor_8/Tes
Segon enllaç: llegir, resum i comparar amb la notícia anterior.
http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_7959000/7959731.stm

Texts pregunta número 3

Un el teniu a l'enllaç http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0718-43602007000100003&script=sci_arttext i els altres són aquests:

Artículo de Bruno Gallo “Los replicantes no pueden tener correo
electrónico” (El País, 20 de diciembre de 2002).
REPORTAJE
Los replicantes no pueden tener correo electrónico
Las compañía de mensajería en Internet han desarrollado tests especiales que todo
usuario debe aprobar para tener una cuenta de 'e-mail', con el objeto de diferenciar a
las personas de los robots
Un galápago yace boca arriba en el desierto, y usted no le ayuda, así que agoniza y
muere abrasado. ¿Qué siente usted? Con ésta y otras preguntas, por ejemplo sobre su
madre, unos agentes especiales llamados blade runner detectaban a unos robots idénticos
a los seres humanos y los eliminaban. Así sucedía en el futuro imaginado por el
director de cine Ridley Scott, y algo parecido ocurre ahora en la realidad, después de
que las compañías de correo electrónico hayan instalado un test para asegurarse de
que usted, sí, usted, no es una máquina, y por tanto puede tener una dirección de
correo en Internet.
Puede que haya intentado abrir una cuenta de correo en Hotmail (servicio de mensajería
electrónica de Microsoft), Yahoo o Terra (de Telefónica). Habrá tenido para ello que
dar su nombre, apellido, edad, número de teléfono y otros datos personales, y aceptar
los términos del contrato. Pero también habrá tenido que pasar un pequeño test que
quizá no le haya llamado la atención, pero sin cuyo aprobado no habría obtenido su
cuenta.
Rasgos de fantasía y muchos oropeles
El test en sí es muy sencillito. Bueno, es sencillo si es usted humano y no una máquina.
En el caso de Hotmail, se trata únicamente de transcribir en texto los números y
letras generados al azar que aparecen en una pequeña imagen. Los caracteres alfanuméricos
tienen rasgos de fantasía, con muchos oropeles, pero son fácilmente identificables.
Para abrirse una cuenta de correo de Yahoo la prueba es muy similar. Tras suministrar
los datos personales, el usuario tiene que teclear la palabra que aparece en una
imagen un poco distorsionada, con caracteres retorcidos o sobre un fondo psicodélico.
En el caso de Terra el procedimiento es muy similar.
Microsoft explica de modo sucinto el porqué de esta medida: “En la mayoría de los
casos, sólo una persona (no un programa) puede reconocer los personajes de una foto.
Los piratas informáticos utilizan programas que causan muchos perjuicios para registrarse
en varias cuentas con un servicio web. Con estas cuentas, los piratas pueden
interrumpir el servicio y causar problemas a los usuarios. Por ejemplo, los piratas
pueden utilizar las cuentas para enviar correo no deseado. También pueden utilizar
programas dañinos para iniciar sesión automáticamente en varias cuentas al mismo
tiempo”.
Una idea genial contra la piratería
Pero la historia detrás de estas pruebas es mucho más atractiva (ver EL PAÍS del
18/12/2002). La iniciativa partió de Udi Manber, científico jefe de Yahoo, que quería
contar con un modo de diferenciar las máquinas con las que algunos individuos secreaban miles de cuentas de correo electrónico con intenciones piratas de los usuarios
normales.
¿Pero cómo distinguir un hombre de una máquina? Hace 50 años, Alan Turing propuso
que se podía decir que una máquina pensaba si un ser humano no podía identificarla
como tal. El problema es que, a la hora de darse de alta en una cuenta de correo,
no hay una persona al otro lado que compruebe si usted piensa para saber que no es
una máquina, por lo que había que inventar un método automático de criba.
¿Sabe resolver este ‘captcha’?
La respuesta le llegó a Manber de Manuel Blum, un investigador de la universidad
estadounidense de Carnegie Mellon, y sus colaboradores. Lo que inventaron estos tipos
fue un rompecabezas como los descritos anteriormente, muy sencillos de resolver
para un ser humano, pero inasequibles para una máquina, y los bautizaron como
Captchas, acrónimo en inglés de Prueba de Turing Pública Completamente Automatizada
para Diferenciar a los Ordenadores de los Humanos. (www.captcha.net).
Así, ha nacido una nueva carrera entre científicos buenos y piratas malos: mientras
los segundos mejoran sus máquinas para que puedan pasar este moderno test del
replicante, por ejemplo con escaneadores de texto más potentes, los primeros desarrollan
nuevos captchas cada vez más complejos pero a la vez siempre sencillos de resolver
para los usuarios, que, como usted y como yo, para bien o para mal no tenemos
un ordenador en la cabeza.

Artículo de Javier Sanpedro “El robot que formula hipótesis”
(El País, 15 de enero de 2004)
REPORTAJE
El robot que formula hipótesis
Un autómata hace genética con resultados similares a los humanos
La palabra robot viene del checo robota, que significa "trabajo". Desde que Tesibio
de Alejandría inventó una clepsidra automática en el siglo III antes de Cristo,
eludiendo así la penalidad de tener que dar la vuelta al reloj de arena cada diez minutos,
la robótica ha avanzado con paso firme para liberar a la humanidad de las penosas
servidumbres que le impone su existencia terrenal. Pero el robot que acaban de
diseñar Ross King y Stephen Oliver, de las universidades británicas de Gales y Manchester,
va camino de liberar al Homo sapiens del más desagradecido de todos los trabajos
forzados: el de pensar.
El autómata de King y Oliver formula hipótesis, diseña experimentos para evaluarlas,
los hace sin demora, interpreta los resultados, ajusta sus teorías de acuerdo a ellos y
repite el ciclo. La eficacia del robot es similar a la del mejor de nueve licenciados
humanos en biología y ciencias de la computación que han hecho la misma investigación
en paralelo. Lo que más puede interesar a los gestores ministeriales es que el
autómata no protesta cuando la beca se retrasa seis meses.
Los amantes de la guerra de las galaxias se sentirán defraudados al saber que el robot
investigador no sólo carece de piernas, sino que muestra un embarazoso parecido con
una máquina de coser, y no de las más modernas. Pero los genetistas no encontrarán
nada extraño en el problema científico que ha resuelto el autómata con sus propios
experimentos: es exactamente el tipo de rompecabezas con que se pelean todos los
días en sus laboratorios.
King y Oliver presentan hoy en la revista Nature la primera investigación realizada por
el robot: un problema enrevesado de genética de levaduras. Las levaduras sintetizan
tres compuestos esenciales (aminoácidos) mediante una red de 25 reacciones químicas
interconectadas, cada una catalizada por una proteína. Cada proteína está codificada
por un gen, y cada gen se puede inactivar mediante una mutación. Una levadura
mutante es incapaz de multiplicarse en un medio de cultivo, a menos que se le facilite
el producto de la reacción química que le falta (o de una reacción posterior).
King y Oliver suministraron al robot los reactivos, las 25 levaduras mutantes y unos
conocimientos básicos sobre el metabolismo de ese organismo, y le pidieron que descubriera
la función de los 25 genes. Y así lo hizo el disciplinado autómata (véase gráfico).
King y Oliver afirman que su intención no es condenar al paro a los científicos, sino
liberarlos de ciertas tareas intelectuales para que puedan concentrarse en "los avances
creativos de alto nivel". Pero ¿dónde está la frontera entre la ciencia automatizable
y la creativa? King respondió ayer a este diario:
"Ésa es una cuestión fascinante, pero mi opinión es que debe responderse empíricamente.
Si un robot puede hacer algo que sería considerado creativo en caso de haberlo
hecho un humano, yo consideraría creativo al robot. Creo que los ordenadores ya han
resuelto creativamente problemas de ajedrez y de matemáticas. La cuestión abierta es
hasta qué punto eso mismo se puede extender a otros campos del conocimiento".
La opinión de King es similar al llamado test de Turing, que propone que un ordenador
deberá ser considerado inteligente cuando logre engañar a un humano para hacerle
creer (en una prueba a ciegas) que también él es un ser humano. Ése hubiera sido
probablemente el caso de Gari Kaspárov si no hubiera sabido que estaba jugando contra
el ordenador Deep Blue.

Text 1r. Batxillerat C

Rafael Argullol: “Una definición de alma” (El País (Cataluña),
15 de noviembre de 1998).
Apenas encontraríamos una palabra cuya frecuencia de uso, a menudo apasionado
y no pocas veces en el curso de tensos debates, sea tan inversamente
proporcional al acuerdo sobre su significado como la palabra alma. Estamos
acostumbrados a la utilización de otros muchos términos grandiosos, solemnes,
huecos -según el rango del interlocutor, o según lo que queramos decir u
oír en un determinado momento-, pero pocos, como alma, han reunido a su
alrededor en tan alto grado el prestigio y la desfachatez, dando lugar a palacios
espirituales construidos sobre arenas movedizas, a declaraciones memorables,
a dogmas sangrientos. Por eso me alegró dar, hace unos días, con una
breve definición de alma suficientemente modesta como para evitar el bochorno
de expresarla, pero al mismo tiempo suficientemente clara para poder ser
entendida y, quizá, compartida. Fue durante un encuentro, convocado en el
Museo de la Ciencia de Barcelona, en el que se habló de la posible creación de
un hombre artificial, así como de las consecuencias de un desafío semejante.
Junto a las informaciones científicas sobre los últimos descubrimientos pronto
surgieron, como no podía ser de otro modo, las evocaciones de los grandes
mitos recogidos en la historia de la literatura. A este respecto hay pocos paralelismos
tan fascinantes como el que podemos establecer entre los mitos antiguos
y las modernas propuestas de la ciencia: la teoría del big-bang, por poner
un ejemplo central, aparece misteriosamente enroscada entre los versos de la
Teogonía de Hesíodo que explican la formación del cosmos desde el caos. A
menudo la ciencia, si bien con un lenguaje radicalmente distinto, parece proporcionar
nuevas máscaras a los rostros ya entrevistos por el mito. No es,
pues, de extrañar que la discusión médica y científica sobre la eventualidad de
un hombre artificial conduzca a una rememoración literaria que, en nuestro
siglo, es también cinematográfica: desde los replicantes de Blade Runner, se
retrocede fácilmente a la isla del Doctor Moreau, el monstruo del Doctor Frankenstein
o a la criatura cabalística, el Golem, tan magníficamente revivida en
la novela de Gustav Meyring. Al fondo del escenario siempre asoma la silueta
de Fausto, y más al fondo, facilitando toda la representación, la de Prometeo,
tan gigantesca que se proyecta sobre toda nuestra cultura. El problema filosófico,
y también ético, que sobrevuela la ciencia contemporánea se halla planteado
desde hace largo tiempo, remitiéndose, medularmente, a la interrogación
sobre los límites del conocimiento. Tras los enciclopedistas, que subvirtieron la
lectura del mundo, sustituyendo la jerarquía vertical por un orden horizontal
en el que dios aparecía después de azar, muchos tratarán de dar respuesta a
esta interrogación. A finales del siglo XVIII y principios del XIX la principal
metáfora que resumía el problema era el velo de Isis, que protegía el acceso a
los conocimientos últimos. Algunos, como Schiller, eran partidarios de no rasgarlo,
impidiendo así que el hombre se precipitara en lo que prometía ser unpozo sin fondo. Muchos, sin embargo, excitados por el ambiente propicio del
Sturm und Drang, eran partidarios de emprender la carrera con todas sus
consecuencias. Sólo con este decorado se entiende el tono exaltado del joven
Goethe, que exige en su poema Prometheus la emancipación del hombre con
respecto a Dios y, con posterioridad, el magnetismo de este poema sobre la
imaginación de aquella Mary Shelley que se disponía a escribir su Frankenstein.
Pero probablemente, en un sentido más amplio, debamos retroceder mucho
más y situarnos en el interior mismo del mito de Prometeo. Si éste hubiera
robado tan sólo el fuego de la transformación técnica al alcance del mito se
reduciría, asimismo, a nuestra capacidad de progresión civilizatoria. No obstante,
Prometeo robó otro fuego que incitaba a los hombres a igualarse con los
dioses. A partir de este impulso los hombres se lanzan a emular aquello que es
específico y propio de los dioses: la inmortalidad. Nuestra seducción por los
avances científicos en el terreno de la genética, de la biología, de la medicina,
no es sólo la consecuencia de nuestra aversión a la enfermedad y nuestra lucha
contra la muerte, sino también un episodio más del impulso prometeico
de inmortalidad, otro capítulo de la gran representación surcada de criaturas
alquímicas, de golems, de frankensteins, de replicantes. Cuando hablamos de
estos temas, con entusiasmo o con miedo, cuando discutimos acerca del hombre
"puramente químico", del hombre "artificial", de las ensoñaciones contemporáneas
sobre la ingeniería genética, antes o después, con angustia o con
sorna, acabamos hablando del alma, la vieja palabra solemne que parece
guardada en el polvoriento desván de las metafísicas. Naturalmente podemos
prescindir de ella. Pero quizá podamos todavía llenarla de un significado que
explique las sombras de la angustia que han rodeado, y siguen rodeando,
nuestros sueños de inmortalidad. Para ello debemos acudir de nuevo a la historia
de Prometeo y advertir la otra diferencia de los hombres con los dioses:
éstos no preguntan -no se preguntan- porque, desde su plenitud, no necesitan
preguntar. Nosotros sí, y esto es lo que define, más que cualquier otra cosa, la
condición humana, su grandeza y su tragedia. En consecuencia, más allá de
la transformación técnica, la pervivencia de lo humano estriba en la necesidad,
capacidad y placer de preguntar. Si llegamos a concebir a un hombre que
es tan perfecto, tan feliz -o tan indiferente, tan apático- que no interrogue, estamos concibiendo algo que ya no es un hombre. Mientras lo sea, natural o
artificial, el hombre manifestará sus dudas, sospechas y deseos en la interrogación,
como lo hacen la criatura del Doctor Frankenstein o Roy, el replicante
de Blade Runner, colocados, finalmente, en la misma sala de espejos en la que
estamos nosotros. El alma, si se puede hablar de ella, son las preguntas.

Feina Blade Runner 1r. Batxillerat C

Feina “Blade Runner” 1r. Batxillerat C

1.Mirar la pel·lícula (a l'enllaç de 1r. De Batxillerat A hi ha un parell de direccions, tant per veure-la online com, per si qualcú vol, comprar-la).
2.Contestar a les qüestions següents:
a) Analitza la pel·lícula en relació al que hem vist sobre antropologia (paper de la naturalesa, de la cultura, diverses teories antropològiques) i intentant explicar en què consistirà ser un ésser humà i que ens diferenciarà dels replicants.
b) Com és la societat que ens planteja la pel·lícula? Compara-la amb la del llibre i explica quins elements et semblen que es podrien donar en el nostre futur i quins no i el per què de la teva resposta.
3.Llegeix els texts següents (aquí teniu els enllaços), fes un resum del que estarien explicant i relaciona'ls amb la pel·lícula i el llibre.
4.Llegeix el text següent, fes un breu resum de les seves idees i cerca informació sobre els altres referents literaris i cinematogràfics que l'autor planteja per relacionar amb la pel·lícula.

Feina "Nous problemes, noves propostes" 4t.ESO

Aquí teniu els enllaços als diferents articles: http://www.antifeixistes.org/arxiu/arxiu40943.pdf
http://www.felgtb.org/files/docs/aa46dd6c2107.pdf

Feina Blade Runner

Segona feina a realitzar. Una vegada vista la pel·lícula i realitzada la primera part de la feina toquen preguntes:
1. Descripció i valoració del personatge d'en Deckard (objectius, mètodes, contradiccions al personatge, problemes ...)
2. Descripció i valoració dels androides (objectius, mètodes, contradiccions als diversos personatges, problemes ...)
3. Sentiments: humans i androides (entre humans, entre androides, entre humans i androides, entre humans i altres éssers vius, entre androides i altres éssers vius). Ens quins moments els trobem? Per què ho sabem? Exemples concrets.
4. Diferències entre els androides i els humans segons la pel·lícula. Què ens el que ens faria humans segons la pel·lícula?
5. Valoració de les escenes finals de la pel·lícula (què signifiquen, per què es salva la vida d'en Deckard, etc).
6. Pregunta sorpresa ...

Feina violència de gènere

http://www.elmundo.es/documentos/2004/06/sociedad/malostratos/alerta.html. Aneu llegint les diverses parts d'aquesta pàgina web i aneu fent un resum dels diferents temes tractats.

Feina "Somien els androides ..."

Heu de trobar la pel·lícula "Blade Runner" (per exemple, podeu comprar-la http://www.zonadvd.com/modules.php?name=News&file=article&sid=6503, llogar-la (a qualsevol videoclub) o veure-la online a, per exemple, http://www.peliculon.net/reproductor/new-player.php?codigo=KU6VH02B&media=megavideo&link=http://www.megavideo.com/?v=KU6VH02B&titulo=Blade%20Runner) i veura-la. Una vegada ho heu fet, la primera part de la feina és fer una comparació del llibre amb la pel·lícula (semblances i diferències a tots els nivells com, per exemple, social, econòmic, etc). I, la segona feina ja serà demà ...

Feminisme a l'Estat espanyol

Aquí teniu l'enllaç: http://www.historiasiglo20.org/sufragismo/femespana2.htm

Naomi Klein: Haití

Haití: un acreedor, no un deudor
Si creemos a los ministros de finanzas del G-7, Haití está a punto de conseguir algo que se merecía desde mucho tiempo atrás: el total “perdón” de su deuda externa. En Puerto Príncipe, el economista haitiano Camille Chalmers ha estado siguiendo estos acontecimientos con un optimismo cauto. La cancelación de la deuda es un buen comienzo, dijo a Al Jazeera en su versión anglo, pero “es tiempo de ir más allá. Tenemos que hablar sobre reparaciones e indemnizaciones por las devastadoras consecuencias de la deuda”. En su declaración, la idea de que Haití es un país deudor, necesita ser abandonada. Haití, argumenta, es un acreedor –y somos nosotros, en el oeste, quienes estamos demorados en el pago de nuestras obligaciones-.
Nuestra deuda con Haití proviene principalmente de cuatro fuentes: la esclavitud, la ocupación estadounidense, la dictadura y el cambio climático. Estos reclamos no son fantasiosos, ni puramente retóricos. Descansan sobre múltiples violaciones de normas y acuerdos legales. Aquí, aunque demasiado brevemente, se ofrecen algunos aspectos destacados del caso haitiano.
§ La deuda de la esclavitud. Cuando los haitianos ganaron su independencia de Francia en 1804, tuvieron todo el derecho de reclamar reparaciones a los poderes que se habían aprovechado durante trescientos años del trabajo robado. Francia, de todos modos, estaba convencida de que habían sido los haitianos quienes habían robado la propiedad de los dueños de esclavos rehusándose a trabajar gratuitamente. Por ello, en 1825, con una flota de barcos de guerra amarrados en la costa haitiana
Haití www.sinpermiso.info
5
amenazando con volver a esclavizar la antigua colonia, el rey Carlos X vino a recolectar: 90 millones de francos en oro –diez veces la renta anual de Haití en ese momento-. Sin capacidad de rehusarse, y sin posibilidades de pagar, la joven nación fue amarrada a una deuda que tomaría 122 años en saldarse.
En 2003, el presidente haitiano Jean-Bertrand Aristide, enfrentando un agobiante embargo económico, anunció que Haití demandaría al gobierno francés por el robo perpetrado tiempo atrás. “Nuestro argumento”, me dijo el ex abogado de Aristide, Ira Kurzban, “fue que el contrato fue un acuerdo sin validez porque estuvo basado en la amenaza de re-esclavización en tiempos en los que la comunidad internacional consideraba a la esclavitud como un mal”. El gobierno francés estuvo lo suficientemente preocupado como para enviar un mediador a Puerto Príncipe para que mantuviese el caso fuera de los tribunales. Finalmente, sin embargo, su problema fue eliminado: mientras los preparativos del juicio estaban llevándose a cabo, Aristide fue derrocado. El juicio desapareció, pero para muchos haitianos los reclamos de reparación aun continúan.
§ La deuda de la dictadura. Desde 1957 a 1986, Haití estuvo gobernado por el régimen desafiantemente cleptocrático de Duvalier. A diferencia de la deuda francesa, el caso contra Duvalier se expuso en varios tribunales, que rastrearon los fondos haitianos hasta una elaborada red de cuentas bancarias en Suiza y fastuosas propiedades. En 1988, Kurzban ganó un juicio clave contra Jean-Claude “Baby Doc” Duvalier cuando una Corte de Distrito en Miami dictaminó que el depuesto gobernante había “malversado más de 504 millones de dólares de fondos públicos”.
Los haitianos, por supuesto, aun siguen esperando por la restitución de ese dinero –pero este fue sólo el comienzo de sus pérdidas-. Durante más de dos décadas, los acreedores del país insistieron que los haitianos debían honrar las astronómicas deudas contraídas por Duvalier, estimadas en 844 millones de dólares, gran parte de las cuales pertenecían a instituciones como el FMI y el Banco Mundial. Sólo en servicios de deuda, los haitianos tienen que pagar 10 millones de dólares por año.
¿Era legal para los prestamistas extranjeros cobrar las deudas de Duvalier siendo que gran parte de ellas nunca fueron gastadas en Haití? Muy probablemente no. Como me afirmó Cephas Lumina, el experto independiente en deuda externa de Naciones Unidas, “el caso de Haití es uno de los mejores ejemplos de deuda odiosa en el mundo. Sólo sobre esa base la deuda debería ser cancelada incondicionalmente”.
Pero aún si Haití viera cancelada la totalidad de su deuda (y destaco el si), esto no extinguiría su derecho a ser compensado por las deudas ilegales que ya se contrajeron.
§ La deuda climática. Apoyado por muchos países en vías de desarrollo en la cumbre sobre cambio climático en Copenhague, el caso de la deuda climática es sencillo. Los países ricos que han fallado tan espectacularmente en resolver la crisis climática que han causado, tienen una deuda con los países en desarrollo que han contribuido poco a la crisis pero que padecen sus efectos de manera desproporcionada. Resumidamente, quien contamina, paga. Haití tiene un argumento irrefutable. Su contribución al cambio climático ha sido insignificante; las emisiones de carbono per capita de Haití representan sólo el 1% de las emisiones de los Estados Unidos. Aun así, Haití está entre los países más afectados –de acuerdo con un índice, sólo Somalía es más vulnerable al cambio climático-.
Haití www.sinpermiso.info
6
La vulnerabilidad de Haití al cambio climático no se debe sólo –ni siquiera principalmente- a su geografía. Efectivamente, el país enfrenta tormentas cada vez más devastadoras. Pero es la débil infraestructura de Haití la que convierte situaciones de alerta en desastres, y desastres en completas catástrofes. El terremoto, a pesar de que no tiene relación con el cambio climático, es un excelente ejemplo. Y aquí es donde todos esos pagos de deudas ilegales pueden tener su costo más devastador. Cada pago a un acreedor extranjero es dinero que no se utilizó para construir un camino, una escuela, una línea eléctrica. Y esa misma deuda ilegítima acrecienta el poder del FMI y del Banco Mundial para imponer onerosas condiciones para cada nuevo préstamo, requiriendo que Haití desregule su economía y achique aún más su sector público. Al fallar en el cumplimiento de esas condiciones fue castigado con un embargo de la ayuda desde 2001 hasta 2004, las campanas de muerte para la esfera pública haitiana.
Esta historia precisa ser confrontada ahora, porque amenaza con repetirse a sí misma. Los acreedores de Haití ya están utilizando la desesperada necesidad de ayuda por el terremoto para presionar por la quintuplicación de la producción en el sector textil, uno de los trabajos más explotadores en el país. Los haitianos no tienen mucho prestigio en estas conversaciones, porque son considerados receptores pasivos de ayuda, no como participantes dignos y plenos en un proceso de reparación e indemnización.
Un cálculo sobre las deudas que el mundo tiene con Haití podría cambiar radicalmente su dinámica venenosa. Aquí es donde comienza el verdadero camino hacia la reparación: mediante el reconocimiento del derecho de los haitianos a ser reparados.
Naomi Klein es una premiada periodista y sindicada columnista y autora del bestseller La doctrina del shock: el auge del capitalismo del desastre (septiembre 2007); un bestseller internacional previo fue No-Logo: el poder de las marcas (2002); y la colección Vallas y ventanas: despachos desde las trincheras del debate sobre la globalización (2002).
Traducción para www.sinpermiso.info: Camila Vollenweider
sinpermiso electrónico se ofrece semanalmente de forma gratuita. No recibe ningún tipo de subvención pública ni privada, y su existencia sólo es posible gracias al trabajo voluntario de sus colaboradores y a las donaciones altruistas de sus lectores. Si le ha interesado este artículo, consi

Segona i darrera indicació feina "Colapso"

Feina “Colapso”

1.Fes un breu resum de les idees principals del capítol.
2.Resumeix en màxim 3 línies quina és la idea principal del capítol. I quines les secundàries? Com podem diferenciar unes de les altres?
3.Quines són les principals causes ecològiques que diferencien l'èxit de República Dominicana del fracàs d'Haití?
4.Quines són les principals causes polítiques que diferencien l'èxit de la República Dominica del fracàs d'Haití?
5.Existeixen causes diferents a les ecològiques i a les polítiques per poder explicar la diferència entre els dos països? Si n'hi ha, explica quines i posa exemples concrets.
6.Per què creus que els membres d'una societat (tot i les evidències empíriques) actuen amb conductes autodestructives? Què n'opina l'autor? Què n'opines tu? L'acció individual pot ser important o són més importants les dinàmiques globals?
7.Segons l'autor, es podrien separar actuacions ètiques i actuacions polítiques? Per què? Posa exemples concrets del text.
8.Quina relació existiria entre sostenibilitat ecològica d'una societat i política? Posa també exemples concrets.
9.(Pregunta difícil). Aplica els plantejaments teòrics de l'autor a la societat actual (Mallorca, Estat Espanyol o món en general) i fes la mateixa argumentació a una escala diferent de la que fa l'autor (Haití-República Dominicana). Quins serien els resultats d'aquesta argumentació? Per què?
10.Llegeix els articles següents, fes un breu resum del seu argumentari i compara'ls (punts en comú, diferències o argumentari diferenciat) amb el capítol que ja has llegit de Colapso:
http://www.sinpermiso.info/articulos/portema/#. Una vegada a aquesta pàgina heu de llegir l'article de na Naomi Klein titulat “Haití” i l'article d'Ashley Smith titulat “Catástrofe en Haití: factores naturales y factores no tan naturales”.

Primera indicació feina "Colapso"

Indicació important: la feina es realitzarà damunt el capítol 11 titulat "Una isla, dos pueblos, dos historias: la República Dominicana i Haití", pàgines 271-293.

Feina "Un decàleg per a defensar la dignitat de les dones"

1. Fes un breu resum de les principals reivindicacions del text.
2. Quins són els principals problemes que detecta l'autora en el món i que fan necessari aquest decàleg?
3. Creus que aquest decàleg s'intenta acomplir? Per què? Posa exemples concrets.
4. Fes un llistat (amb exemples concrets) de casos en que no s'acompleixin les propostes del decàleg.

Vídeo solucions jurídiques, econòmiques i ètiques

http://www.youtube.com/watch?v=e7W1tAx_zbU

Enllaç solucions jurídiques, econòmiques i ètiques

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=51313379135&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&TEXT=

Estereotips de gènere

http://www.e-mujeres.gob.mx/wb2/eMex/eMex_Estereotipos_de_genero_en_las_relaciones_de_p

Llengua i dona II

Segon text: http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/declaraciogenere.pdf

Llengua i dona

Article: http://www.ciudaddemujeres.com/articulos/Soy-una-mujer-nombrame

Llibre Jared Diamond

Enllaç de descàrrega gratis i, per ara, legal: http://www.4shared.com/get/187079787/49060bdc/Colapso_-_Jared_Diamond.html;jsessionid=9E3E6DCFBCF7EC8A7C6A8556CE05448F.dc156

Bellesa i talles II

Aquí teniu l'enllaç a l'article: http://www.larazon.es/noticia/contra-la-talla-cero

Feina Bellesa i talles

Feina “Bellesa i talles”

1.Fes un breu resum de les idees principals de l'article.
2.Per què creus que el text ens parla que la majoria de la gent parla de bellesa en relació a les mesures del cos? Posa exemples.
3.Què és la massa corporal? En què es nota que existeix una obsessió per aquest concepte?
4.Existeix una talla “normal”? Per què?
5.Què és el que es va valorar de la model Lizzie Miller?
6.Quina és la idea amagada darrera les talles europees? En què contrasta amb la realitat?
7.Què és el canon de bellesa? Varia o és sempre igual? Com es crea? Quin seria el canon de bellesa actual? I quina és la previsió de futur?
8.Quina és la diferència en relació a la moda entre ara i fa 10 anys? Per què ha passat això?
9.Ves al blog, clica damunt l'enllaç titulat “Bellesa i talles II”, llegeix l'article que es proposa, fes un breu resum del que explica i compara'l amb l'article que ja has llegit sobre el tema.

Quatre notes sobre la xerrada

Resum xerrada antropologia


Espècie: capacitat de produir descendència fèrtil.
L'expansió de l'espècie humana es produeix partint d'Àfrica. Aquesta expansió es produeix en diverses onades i, posteriorment, es separaran pels diversos canvis geomòrfics que es succeeixen.
Avui en dia un únic homínid, l'Homo Sapiens. L'Homo neandertalensis i l'Homo Sapiens mai es varen creuar (ho sabem de forma quasi segura amb les proves d'ADN mitocondrial ja realitzades).
Una altra prova de la unitat de l'espècie és la capacitat d'aprendre qualsevol llengua humana per part de qualsevol ésser humà.
Tenim la possibilitat de comparar entre els diversos grups de llengües, les anomenades famílies lingüístiques (com l'indoeuropea per exemple). Una família lingüística seria un conjunt de llengües que mantenen una relació de parentiu (històrica, sintàctica, morfològica, etc). Així, tenen una unitat filogenètica (llengües romàniques, germàniques, eslaves, cèltiques, etc). Les famílies tenen un nivell macro (indoeuropea) i un nivell micro.
Així, mitjançant la història filogenètica es pot reconstruir la història dels pobles.
Àfrica. Diverses famílies lingüístiques (llengües bantús, etc). Problema fins ara relativament poc: Madagascar. Avui en dia ja podem saber que la llengua de Madagascar ve de pobles originaris de l'illa de Formosa.
Totes les llengües del Pacífic són del mateix grup lingüístic excepte el cas de Papúa – Nova Guinea (amb més de 900 llengües) i un mínim de 6 llengües parlades per persona.
EUA. Actualment existeixen unes 150 llengües però només 15 d'elles tenen possibilitats de supervivència real.
Basc. No sabem de forma certa el seu origen, però sí tenim seguretat de la seva preexistència anterior a les llengües íberes. Les proves genètiques no són tampoc concloents perquè els bascos duren milers d'anys en el mateix lloc geogràfic.
La diversitat lingüístic es pot considerar com a normal, però Europa és actualment el continent més pobre en número de llengües i es constata una tendència al decreixement del seu número, en la majoria de casos per polítiques d'uniformitat lingüística. Exemple: França (1 llengua oficial i 7 llengües existents). L'exemple contrari a aquesta tendència podria ser Suïssa on ens trobem amb una mitjana de 3 llengües parlades per persona.
Es pot aplicar el concepte d'evolució a les llengües. Les llengües evolucionen, és impossible fixar les llengües d'una vegada i per sempre. Existirà un canvi continuu, tot i que per ventura no es percep. Però, els canvis no són arbitraris, sempre hi haurà limitacions i constants entre les llengües.
Exemple: canvis en els temps perfets (som anat a he anat) com, per exemple, ha passat en el basc.
L'evolució és un canvi, no una millora. Així, per exemple, l'evolució va fer extingir els dodós. Els canvis no milloren ni empitjoren una llengua si són integrats. Si són invasius ja és diferent.
Les llengües són diferents però sempre existirà una facilitat d'aprenentatge de llengües properes.
Poden parlar d'una selecció lingüística que determinarà si un canvi passarà a una generació següent o no (com a la selecció natural, parlaríem d'un 90 % que no i un 10 % que sí).
Tots els humans codifiquen igual els colors però no totes les llengües els classifiquen igual.
Exemple: llengües amb 2 colors (negre i blanc), que matisaran (negre nit, per exemple): 3 colors: vermell; 4 colors: groc; 5 colors: blau o verd; el màxim de colors codificats són 11.

Photoclima

Aquí teniu l'enllaç al llibre d'imatges photoclima: http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/libroclima.pdf

Haití: deute

Aquí teniu l'enllaç a l'article: http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/6%20haiti.pdf

Canvi climàtic i Tercer Món

Aquí teniu l'enllaç a la notícia: http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3014

Feina crisi i desigualtats socials

Feina “Crisi i desigualtats socials”

1.Fes un resum de les idees principals del text.
2.Per què defensa l'autor que els indicadors de pobresa i atur no són vàlids per mesurar la qualitat de vida de la població?
3.Quins són els indicadors que hauríem de mesurar? Per què?
4.Quina relació existeix entre desigualtat i pobresa? Explica-la i posa exemples.
5.Per què defensa l'autor que és més frustrant i difícil ser pobre als EEUU que ser classe mitjana a Ghana?
6.Però, què és una classe social i quins tipus existeixen? (cerca informació sobre aquest concepte).
7.Per què una societat amb menys desigualtat i major cohesió social té una millor qualitat de vida?
8.Per què la distància social pot crear inseguretat i sensació de poc control sobre la pròpia vida? Què és la distància social?
9.Quina és la relació entre mortalitat i classes socials? Com es pot millorar aquest indicador segons l'autor?

Cultura (lliure) Preguntes

Feina “A favor de la cultura (lliure)”

1.Fes un breu resum de les propostes del Partit Pirata. Creus que un autor estaria d'acord? Per què?
2.Què seria la cultura lliure? I la cultura que no ho fos? Quins avantatges té cada una?
3.Què és el cànon? Quina opinió et mereix? I a l'autor?
4.Per què una biblioteca ha de pagar drets d'autor? Què et sembla? I un Ajuntament?
5.Es lícit tancar planes web? En quins cassos? Opina sobre el tema.
6.Què significa privatitzar la cultura? Posa exemples.
7.Fes un breu resum de les noves propostes que esmenta en Llorenç Valverde. Cerca informació sobre exemples concrets d'aquestes noves maneres de gestionar els drets d'autor.
8.Quin és els problemes que té l'SGAE segons l'autor? Com es podrien solucionar?

Internet i propietat intel·lectual

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100130/informe-semanal-batalla-internet/681372.shtml

Feina "El clima continua canviant"

Aquí teniu la feina a fer amb l'article que vos vaig donar:
Preguntes “El clima continua canviant”

1.Què s'ha de fer una vegada acaba la cimera de Copenhague segons l'autor?
2.Per què la cimera de Copenhague ha estat un fracàs?
3.Per què molts països no tenien voluntat política d'arribar a un acord? I els que sí la tenien, per què era?
4.En quin sentit es parla de falta de lideratge? És necessari que existeixin líders en relació als acords sobre el canvi climàtic?
5.Què és el que l'autor troba més esperançador en relació a la cimera de Copenhague?
6.Per què la gent es va mobilitzar tant quan es realitzava la cimera de Copenhague com posteriorment?
7.Per què l'autor defensa que només la mobilització ciutadana pot aturar el canvi climàtic? Com es concretaria aquesta mobilització social?
8.Cerca informació sobre l'estat actual de la qüestió en relació al canvi climàtic i les previsions de futur.
9.Per què creus que els líders polítics no es posen d'acord en, per exemple, la retallada d'emissions de CO2. Quina seria la teva proposta per poder arribar a un acord?
10.Cerca informació sobre la cimera de Copenhague i els seus resultats que no sigui l'opinó d'aquest article. Tu què opines: ha estat un fracàs o no aquesta cimera i per què?

L'economia de mercat i l'Estat

Aquí teniu l'enllaç http://www.vnavarro.org/?p=3524

"El llenguatge, prova de la unitat de l'espècie" 1r. Batxillerat

Aquí teniu l'adreça de la conferència que heu de llegir http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/conferencies/Prejudicis_linguistics.pdf

Informacions sobre el viatge

http://es.wikipedia.org/wiki/Cestona. Si voleu informació sobre el poble en el que està l'hotel.
http://www.hotelarocena.com/webs/sobreHotelArocena.htm. Si voleu informació sobre l'hotel en el que estarem.

Crisi econòmica

Aquí teniu l'enllaç a l'article. http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=2097

Cançó del dia

http://www.youtube.com/watch?v=UAFUZwUZwEA

Cançó del dia

Un poc diferent avui ... http://www.youtube.com/watch?v=58lN67LfJpw

Notícia canvi climàtic 4t.ESO

http://www.elpais.com/articulo/internacional/retroceso/Copenhague/elpeputec/20100102elpepiint_10/Tes Aquí teniu l'enllaç de la notícia.

Càlcul de la petjada ecològica 4t. ESO

http://www.myfootprint.org/es/ Aquí teniu l'enllaç per fer el test de la petjada ecològica personal (pensa que has de contestar totes les preguntes i que per la tria d'idioma Espanya està situat en el lloc de la S, com Spain).

Feina La manera de resoldre bé els conflictes: Tortura 4t ESO

Aquí teniu l'enllaç del document sobre la tortura (feina 4t. d'ESO: la manera de resoldre els conflictes). http://www.es.amnesty.org/paises/espana/tortura-y-malos-tratos/