Quatre notes sobre la xerrada

Resum xerrada antropologia


Espècie: capacitat de produir descendència fèrtil.
L'expansió de l'espècie humana es produeix partint d'Àfrica. Aquesta expansió es produeix en diverses onades i, posteriorment, es separaran pels diversos canvis geomòrfics que es succeeixen.
Avui en dia un únic homínid, l'Homo Sapiens. L'Homo neandertalensis i l'Homo Sapiens mai es varen creuar (ho sabem de forma quasi segura amb les proves d'ADN mitocondrial ja realitzades).
Una altra prova de la unitat de l'espècie és la capacitat d'aprendre qualsevol llengua humana per part de qualsevol ésser humà.
Tenim la possibilitat de comparar entre els diversos grups de llengües, les anomenades famílies lingüístiques (com l'indoeuropea per exemple). Una família lingüística seria un conjunt de llengües que mantenen una relació de parentiu (històrica, sintàctica, morfològica, etc). Així, tenen una unitat filogenètica (llengües romàniques, germàniques, eslaves, cèltiques, etc). Les famílies tenen un nivell macro (indoeuropea) i un nivell micro.
Així, mitjançant la història filogenètica es pot reconstruir la història dels pobles.
Àfrica. Diverses famílies lingüístiques (llengües bantús, etc). Problema fins ara relativament poc: Madagascar. Avui en dia ja podem saber que la llengua de Madagascar ve de pobles originaris de l'illa de Formosa.
Totes les llengües del Pacífic són del mateix grup lingüístic excepte el cas de Papúa – Nova Guinea (amb més de 900 llengües) i un mínim de 6 llengües parlades per persona.
EUA. Actualment existeixen unes 150 llengües però només 15 d'elles tenen possibilitats de supervivència real.
Basc. No sabem de forma certa el seu origen, però sí tenim seguretat de la seva preexistència anterior a les llengües íberes. Les proves genètiques no són tampoc concloents perquè els bascos duren milers d'anys en el mateix lloc geogràfic.
La diversitat lingüístic es pot considerar com a normal, però Europa és actualment el continent més pobre en número de llengües i es constata una tendència al decreixement del seu número, en la majoria de casos per polítiques d'uniformitat lingüística. Exemple: França (1 llengua oficial i 7 llengües existents). L'exemple contrari a aquesta tendència podria ser Suïssa on ens trobem amb una mitjana de 3 llengües parlades per persona.
Es pot aplicar el concepte d'evolució a les llengües. Les llengües evolucionen, és impossible fixar les llengües d'una vegada i per sempre. Existirà un canvi continuu, tot i que per ventura no es percep. Però, els canvis no són arbitraris, sempre hi haurà limitacions i constants entre les llengües.
Exemple: canvis en els temps perfets (som anat a he anat) com, per exemple, ha passat en el basc.
L'evolució és un canvi, no una millora. Així, per exemple, l'evolució va fer extingir els dodós. Els canvis no milloren ni empitjoren una llengua si són integrats. Si són invasius ja és diferent.
Les llengües són diferents però sempre existirà una facilitat d'aprenentatge de llengües properes.
Poden parlar d'una selecció lingüística que determinarà si un canvi passarà a una generació següent o no (com a la selecció natural, parlaríem d'un 90 % que no i un 10 % que sí).
Tots els humans codifiquen igual els colors però no totes les llengües els classifiquen igual.
Exemple: llengües amb 2 colors (negre i blanc), que matisaran (negre nit, per exemple): 3 colors: vermell; 4 colors: groc; 5 colors: blau o verd; el màxim de colors codificats són 11.